Concurso de proyectos para la ordenación de una zona verde en La Vall d’Uixó

Os mostramos la propuesta que TALP junto con @elfabricantedeesferas, y los renders de @quatrecaps, realizamos para el concurso de proyectos a nivel de anteproyecto para la ordenación de una zona verde convocado por el Ayuntamiento de La Vall d’Uixó.

El nuevo espacio público a ordenar se sitúa sobre un parking existente en subsuelo con plataformas a distinto nivel, sobre el se pide diseñar una nueva zona verde, con una superficie de 14.190,41 m2, en conexión con un parque existente y entendidas ambas zonas verdes como una unidad. Junto a esta zona verde esta la estación de autobuses con un edificio de cafetería del que debe potenciarse su uso creando espacios exteriores. Además, se debe tener en cuenta la concentración de población joven en el área, por lo que se requiere mayor superficie destinada a área de juegos, que deberán ser adaptados. El presupuesto de las obras, IVA incluido no puede superar los 300.000 €.


Concurs Ares del Maestre

Ares del Maestrat

ESCLETXA_A1_low resolution

La força del paisatge…

El poble s’arrela fortament a una topografi a escarpada i la presència d’enormes roques i bancals de pedra seca confi guren la resta del paisatge fi ns on ens  arriba la mirada. Una pàtina del color de la terra pinta pedres, cases i bancals, deixant tan sols que destaquen les teulades i potser alguns arbres.

Les formes es perceben gràcies a les ombres dels diferents volums, als plecs de la topografia, a les esquerdes de les roques, als forats entre les pedres dels bancals…

L’expressivitat d’eixos elements naturals i els murs de pedra, domesticant una topografia tan complexa, han estat l’origen de la nostra inspiració.

El poble i el castell

El castell que un dia sigué l’origen de la població d’Ares, ocupant un punt strategic de l’entorn natural, s’ha anat desdibuixant amb el temps, difuminant-se i tornant a la seua condició natural. El lligam que mantenia units eixe element patrimonial i el casc urbà fa anys que s’ha perdut, perdent aquell la seua condició de plaça urbana.

Estratègia d’actuació

foto1

Apostem per una intervenció que cohesione el tractament urbanístic de manera global. Ens adaptem a les condicions de l’entorn i, quan sembla que el pas del temps ha esborrat la nitidesa dels límits i de les fites, fem una incisió travessant la pell d’eixe indret i assenyalem una manera de recórrer-lo.

Experimentem les possibilitats d’un nou estrat que ens aproxima a la terra i a les restes del castell. Lluny de la transgressió, aquesta fissura vora la roca i prop de les ruïnes del Castell protegeix el monument evitant que es trepitge arreu.

En els carrers tan sols s’aporta mobiliari urbà per separar i organitzar els trànsits.

Prop del castell i la penya existeix un joc de plans verticals i horitzontals. Els plans verticals són més rígids i immutables (la penya, la roca, els bancals fets de pedra, les façanes de cases, etc.) però els horitzontals són més tous i permeables, com el sòl nu de l’entorn del castell, i és allí on ens adonem que el terreny ens permetrà expressar-nos.

ares3

Un element ceràmic dóna identitat a la intervenció, i posa de relleu la seua continuïtat. Aquest element acompanya el nostre moviment pel poble; apareix sobre el paviment puntualment, desapareix quan no cal, s’insinua de nou prop d’una cantonada, dibuixa una línia i, de nou, s’amaga… Quan el projecte es converteix en escletxa la peça ceràmica resol la contenció de les terres i es dibuixen tan sols línies d’ombra i contrast. La peça dissenyada s’inspira en el lloc: té la densitat i l’aparença del material petri que s’ha usat tradicionalment en l’Alt Maestrat i té el cromatisme i la porositat de la terra.

L’actuació es fa amb cura, perseguint rastres, convidant a caminar pel camí més senzill, però a la resta de l’espai no actuem. Tan sols cerquem una manera discreta d’intervindre en el lloc sense imposar-nos, perquè allò valuós ja es troba allí i només cal subratllar-ho.

De fet, la intervenció no és appreciable en la distància: la imatge del poble i el seu entorn romanen invariables. Però quan ens aproximem, quan canviem d’escala, el projecte es fa visible de manera gradual: primer només podem percebre un espai públic més endreçat, i poc a poc, en un recorregut pròxim, lent, I amb una mirada atenta, la intervenció va adquirint més presència sense deixar mai de ser sensible i acurada. La proposta no intenta sobreeixir en l’entorn, però sí implicar els qui la recorren i compartir el goig de contemplar el paisatge.

La proposta es va realitzar conjuntament per:

Rosa Pardo i Marín, d’Estudi TALP

Gemma Surinyach

Pepe Ribera LinkedIn

Pau Ginés Web Pau Ginés